PREMSA

UN COR DE VIU EN VIU "Els banyolins Cor de Teatre ens parlen de l’espectacle que els està portant per tot Catalunya: “El Concert”, una història de la música feta amb senzillesa i sensibilitat. Com el RAC1stic que ens regalen."
		<div align="center">Texto para cuando el navegador no conoce la etiqueta iframe</div>

Entrevista a RAC1, 5 de gener de 2010 http://rac1.org/elmon/blog/un-cor-de-viu-en-viu/

EL CONCERT Un concert-espectacle amb una mínima posada en escena que serveix de fil argumental d'un recital polifònic			Valoració de Time Out
"Una orquestra de ficció ha de fer un concert simfònic. Però els músics no han arribat i el públic assisteix a l’actuació improvisada dels operaris del teatre –granota de treball i drap de la pols– que fan el seu descarat concert. A la primera part, començant per un eco juganer, hi ha moments musicals fent petar els dits amb ritme, situant tarimes i cadires, assajant amb veus, sons i sintonies encomanadisses, ajudant-se d’efectes sonors –a l’estil Stomp– amb el fregadís de bosses de plàstic, tubs de conducció subterrània, xancletes, mòduls de fusta com a tambors i molta gresca entre la vintena d’intèrprets operaris. És aquesta part, doncs, la que s’adreça més als espectadors primerencs, que s’enganxen al ritme amb espontaneïtat. Però arriba un moment que cal substituir el buit que deixa l’orquestra absent i aleshores s’entra en el virtuosisme vocal, més per a experts, però també idoni per a aquells que només es deixin emportar per la instrumentació, aconseguida amb la veu nua. La companyia interpreta a cappella un repertori molt treballat que sembla que acabi creant una única gran peça des del Renaixement al rock. La temporada que fan a Barcelona hauria de servir per trencar la maledicció que diu que ningú no és profeta a la seva terra, abans que sigui massa tard i el Cor de Teatre rebenti d’un èxit guanyat a pols per terres de fora." Andreu Sotorra - Revista TIMEOUT BARCELONA, 5 de novembre de 2009 http://www.timeout.cat/barcelona/ca/en-familia/article/4503/el-concert.html

UN FESTIVAL QUE DEIXA SENSE VEU “...tenim una visió del cant coral, reduïda a la missa del diumenge i als grups que entonen èxits de fa molts anys. Però quan trobem (gràcies al festival!) un grup espanyol de 21 joves amb el seu espectacle “El Concert”, sala Gaston Couté, sortim enganxats pel “número”! Deu noies, onze nois en una representació deliberadament irònica sobre la coral: tots interpreten personatges, fan mímica, un clown continu, tot cantant amb un gran talent. Veus boniques, timbres a l’uníson i troballes escèniques hilarants fan del tot un moment magnífic. Genial, el fet de cantar el nom de “Johan Sebastian Bach” amb aire molt cèlebre, sense menysprear el “Ludwig van Beethoven”, i després “Wolgang Amadeus Mozart” i alguns altres..." Diari LA NOUVELLE RÉPUBLIQUE, 24 de maig de 2009 http://www.lanouvellerepublique.fr/dossiers/journal/index.php?dep=36&num=1244086&xtor=RSS-13 (en francès)

UN DISSABTE A LA VILA D'AUCH... [...] Com a últim espectacle d’aquest dia, ARPA i Éclats de Voix havien convidat un cor català “Cor de Teatre”. Sorpresa: una vintena de joves homes i dones, vestits de gris, s’apoderen de l’escena i embarquen el públic en un remolí durant una hora. Tot és allà: el talent dels cantants (de veus magnífiques) i a la vegada també actors (un gran treball d’expressió corporal), una posta en escena plena de creativitat, un humor mai pesat, de gags precisos, un ritme que deixa sense respiració, una energia increïble.
	Si el seu repertori a capella (des del Renaixement fins a Rolling Stones) podia haver estat semblant a d'altres espectacles, aquest espectacle està sobrement ben titulat “El Concert”, i no s’assimila a cap altre: arranjaments d’una modernitat inaudita, encadenaments hàbils (la qual cosa és difícil de trobar), un grup que sembla un sota la direcció de David Costa, que vetlla amb finesa per la perfecció musical. La seva interpretació de l’acrobàtic “Masterpiece” de Paul Drayton, amb els noms dels grans compositors, probablement hauria seduït els reis del gènere “The King’s Singers”.
Quina increïble festa de la música en la seva companyia! Quina energia vital saben comunicar! Tots els que assistien aquesta tarda calorosa esperen retrobar-los l’any vinent... Catherine Kauffmann-Saint-Martin - FESTIVAL ÉCLATS DE VOIX -, 25 de juny de 2008 http://www.eclatsdevoix.com/prog_2008/compte_rendu_21juin2008.php (en francès)

TN COMARQUES - TV3: "RECOMPENSA A L'ESFORÇ" TELEVISIÓ DE CATALUNYA - TELENOTÍCIES COMARQUES (GIRONA) - 20 de juny de 2008 http://www.tv3.cat/videos/507319

PUNT I A PART DE COR DE TEATRE EN LA CLOENDA D'APHÒNICA La soprano Maite Mer, al claustre del Monestir, i la cantant Laura Simó, a la plaça, amb un avançament del seu disc homenatge a Joan Manuel Serrat, van tancar el Festival de la Veu, Aphònica, de Banyoles, dissabte a la nit. Van estar al nivell però l'actuació del Cor de Teatre mereix un paràgraf a part en l'última jornada del festival, definitivament consolidat amb un espai propi al calendari musical català. Per al públic que el descobria va ser una sorpresa magnífica. Per als iniciats, la possibilitat de comprovar un altre pas ferm en l'evolució d'un projecte que fa vuit anys que camina a partir del criteri del seu director David Costa. El Cor va oferir quatre delícies vocals a diversos espais lligats a la tradició popular banyolina: el museu Darder -amb un recorregut brillant des de les veus infantils fins a les de la primera maduresa-, el carrer Abeurador -quatre versions amb una menció especial per al Woodoo Child de Jimmy Hendrix-, la Placeta de Sant Pere -àries per posar la pell de gallina- i la Pia Almoina, on va desplegar tota la potència dels matisos sonors que l'integren. Seria injust no destacar tothom -en especial les sopranos Montse Baeza i Mariona Callís- però també ho seria no parlar d'Eduard Mas, que serà una pròxima figura de primer ordre. Si no és així, que em torturin amb el record d'una mentida. Quim Fernàndez a EL PUNT. 2 de juliol de 2007

MÚSICA I TEATRE ENSEMS. Crítica a l'espectacle "el concert" El Cor de Teatre, com a companyia local, ha estat sempre present en el Festival de la Veu, Aphònica, que se celebra a Banyoles, i del qual s'acaba de cloure la tercera edició amb un èxit clamorós que n'assegura la consolidació, el creixement i, si no passa res d'estrany, la continuïtat. Divendres passat, en el marc del festival, el Cor de Teatre va estrenar l'últim espectacle –de llarga durada–, el tercer de la seva trajectòria, que es titula El concert. Com ells mateixos proclamen, el Cor de Teatre «no és un grup pròpiament coral ni tampoc un grup teatral», és tot alhora, i la seva filosofia se sintetitza en l'afany per l'experimentació de fórmules sonores noves, tenint en compte el potencial expressiu i interpretatiu del repertori. Per ser fidels a aquestes premisses, el director de la companyia, David Costa, s'ha aliat amb personatges provinents del teatre, com ara Xicu Masó, que ja havia assumit la direcció de la posada en escena de Nu...s! Cançons de musicals (1999) i Songs de Cabaret (2003) i que també ha intervingut en El concert, tot i que el pes de la direcció escènica ha recaigut en Xevi Ausellé. En El concert, un grup d'operaris està preparant l'escenari per a l'actuació d'una orquestra simfònica, la Philarmonique du Lac, que al final resulta que és imaginària. Mentre munten, però, el grup descobreix, no sense sorpresa fins i tot per a ells mateixos, que tenen una gran capacitat vocal per interpretar peces musicals, fins i tot les de tipus simfònic.

Els recursos teatrals que s'apliquen en tots els temes que canta el cor són el complement perfecte del seu virtuosisme en la interpretació musical, sense partitures. Tot està calculat, com en un espectacle teatral, i la música, meravellosa i commovedora, es barreja amb un magnífic sentit de l'humor i la tendresa que desperten uns quants personatges que tot just s'apunten, només amb un gest. El cor va desgranant peces de les quals extreu una expressivitat insospitada, com ara l'Eco d'Orlando di Lassus, que obre la funció, i aplica amb seny recursos dramàtics efectius –ja ho feia en els anteriors espectacles– tant en la versió del Honky tonk women dels Rolling, com en una meravellosa interpretació de Les anges, d'Éric Satie.

Foto: D.C. a EL PUNT

La segona part de l'espectacle, després de les evolucions d'una companyia de còmics que són grans cantaires o de grans cantaires que són molt còmics, hauria de ser el torn de l'orquestra, que no arriba. El cor torna a escena i interpreta peces simfòniques com ara Bourrée (J.S. Bach) o l'obertura de La Flauta Màgica (Mozart), amb arranjaments vocals que mostren un enginy notable i que no es limiten al so, sinó que inclouen literalment els noms més importants de la història de la música de tots els temps i estils. L'espectacle es clou amb un Amen, de W.A. Mozart, aclaparador."

Dani Chicano a EL PUNT. 3 de juliol de 2006

"...L'actuació de Babaus i molt especialment d'Albert Olivas, l'Oli, com a mestre de cerimònies, va ser el millor de la nit, juntament amb les actuacions del Cor de Teatre -magnífic treball de David Costa i els seus cantaires, en progressió evident gràcies al rigor amb què treballen..." Dani Chicano a EL PUNT a l'article I tant que portarà cua sobre l'espectacle Radiografia.10 anys del teatre municipal. 16 de febrer de 2005

“SON(G)S DE CABARET”

Un cartell amb fotografies (reveladores, com sempre) de Tino Soriano anuncia la festa major de Banyoles. És aquest cap de setmana. Els actes programats acompleixen l’objectiu doble d’arrelar la celebració del present a la tradició i d’engrescar tothom, els de casa i els forasters, a divertir-se. En aquest mar d’alegria planificada, cada any destaquen illes singulars. Com “Son(g)s de cabaret”, la nova producció del Cor de Teatre, una formació coral que en pocs anys s’ha convertit en la insígnia de la vitalitat musical de la ciutat. El mes d’abril vam poder veure la preestrena. Prometia molt. Sis mesos més de treball hauran arrodonit un projecte ambiciós que està al mateix nivell –si no el supera- d’altres propostes del mateix tipus que tenen l’oportunitat d’estrenar a Barcelona.

Els programadors dels teatres que busquen espectacles de qualitat per a tots els públics no s’ho haurien de perdre. Només cal repassar els components, els responsables i els protagonistes del muntatge escènic: Les cançons, escollides de musicals memorables com “West Side story”, “Els miserables”, “Cats”, “Cabaret”, “Mahagonny”, “Sweeney Todd”, “Porgy and Bess”, “El Mag d’Oz”, “Moulin Rouge” (la majoria, traduïdes per Josep N.Santaeulàlia). La direcció escènica, de Xicu Masó, un professional en estat de gràcia, responsible del millor teatre que s’ha produït i representant a Catalunya les dues últimes temporades (ell es mereix que se li encarregui una obra al Nacional o al Lliure). La direcció artística, de Pep Oliver, un banyolí que està deixant la seva empremta original a sèries de televisió (“La memòria dels Cargols”, “Mirall trencat”), a pel.lícules (“Subjudice”, Art Heist”) i, més esporàdicament, al teatre (“Revés”, “La casa en obres”). La il.luminació, d’August Viladomat, un tècnic jove, d’una intuïció i d’una capacitat de treball admirables, que fa poc ha fet el salt professional que es mereixia amb l’oportunitat de col.laborar amb la companyia de dansa Mal Pelo. Aquest cartell de luxe acompanya 22 cantants, alguns els quals han confiat la seva formació a Joaquim Proubasta, un dels millors professors de cant de Catalunya. I la direcció musical, de David Costa, el fundador i líder del grup, que ha de sentir-se orgullós dels fruits dels darrers cinc anys de treball. Ningú no pot negar que l’oferta és molt atractiva. Queden poques entrades.

Joan Solana a EL PAÍS. 17 d’octubre de 2003

"...cap grup de música m'ha fet tant d'efecte últimament com el Cor de Teatre de Banyoles: sorprenent, fresc, divertit, refinat...". Antoni Puigverd en l'article Banyoles Bull a EL PUNT. 21 de febrer de 2000