Cor de Teatre es va lluir com a Street Chorus – amb uns solistes experts i fascinants-, de veus molt ben educades en l’estil.

Amb ‘Allegro’, les portes del món se’ls continuaran obrint com ja va passar amb ‘Operetta’ i l’espectacle constata que hi ha palpitacions de Cor de Teatre per temps.

Espectacle de gran qualitat, enginy i frescor amb un admirable treball artístic i vocal.
Una experiència estupenda que dóna una visió de la nostra professió amb humor, ironia i realitat.

Un espectacle senzillament encisador. Si ‘Operetta’ ja em va fascinar, ‘Allegro’ puja molt el llistó. La mà del Paco Mir es nota amb uns gags irresistibles i, un cop més, el nivellàs musical i l’encertada tria dels fragments contribueixen al gaudi general de l’espectacle.

Brillantíssim Cor de Teatre representant l’Street Chorus. Les veus de Cor de Teatre –uns solistes de qualitat contrastada que vestits de carrer, amb un moviment corporal ple de ritme-, atorgaven el to contestatari a la litúrgia.

Pels que ens dediquem a la música, i en especial al cant coral, Operetta és un pas endavant cap a nous camins del cant a capella al nostre país. Cor de Teatre ens mostra un treball esplèndid de gest, moviment i cant, en un espectacle fresc i ple de ritme gràcies a la qualitat i el rigor dels seus intèrprets.

Un joc magistral que ens fa adonar de la importància que té la música, no només com a vehicle de sentiments, sinó com a part activa en la presa de decisions i en les emocions mateix. Allegro alterna moments al més pur estil “Tricicle”, com El vol del borinot de Rimski-Kórsakov, amb duels musicals entre verdians i rossinians que són pur virtuosisme musical, com també ho és la magnífica construcció harmònica del coral “Jesus, bleibet meine Freude” de la Cantata BWV 147 de J. S. Bach, en arranjaments molt reeixits de Pere-Mateu Xiberta. En definitiva, un espectacle en el qual humor, música i teatre elaboren, en les proporcions exactes, una poció d’èxit.​